Es pot reformar Europa gràcies a les regions?

, per  Gabriel Pélisson

Es pot reformar Europa gràcies a les regions?

Aquesta és la pregunta plantejada als cent vint participants de la 31a edició de les Entrevistes d’Estrasburg, organitzades el mes passat pels Joves Europeus Federalistes (JEF) de les seccions d’Alsàcia, Friburg, Kehl, Baden-Württemberg i Suïssa.

Del passat 29 de novembre a l’1 de desembre, els Joves Europeus Federalistes van organitzar la seva tradicional conferència trinacional a la ciutat d’Estrasburg (França). Com cada hivern des de fa més de trenta anys, es van reunir un centenar de membres de les seccions de França, Alemanya i Suïssa per debatre junts sobre el futur de la Unió Europea. L’edició d’enguany estava dedicada al regionalisme i per primera vegada en la seva història van incloure els JEF d’Escòcia i Catalunya.

L’enfoc sobre la cooperació internacional

El regionalisme europeu pretén donar més llibertat de decisió a les unitats territorials intermèdies, situades entre el nivell local i el nivell estatal. És animat per un procés de construcció europeu que es va sempre fomentar en la cooperació transfronterera, especialment gràcies al Comitè de les Regions establert el 1992. No obstant això, aquesta ideologia també reforça les aspiracions d’autonomia en les regions que ja tinguin una alta consciència de les seves pròpies especificitats. Els recents esdeveniments polítics que actualment estan agitant Catalunya, Escòcia, Flandes i fins i tot Itàlia ens ofereixen un bon exemple. Però, què significa realment aquest augment del regionalisme dins dels Estats membres de la Unió Europea? Es tracta d’una aspiració a reconèixer cultures i identitats ignorades des de fa temps? O és més aviat el símbol d’una transformació política més profunda de la nostra societat continental?

Els tres dies de reunions i intercanvis entre europeus

Durant tres dies, els participants a les Entrevistes d’Estrasburg van tenir l’oportunitat d’assistir a diverses conferències amb especialistes per comprendre els reptes polítics, econòmics i científics relacionats amb aquestes preguntes. «Sobretot esperem que aquest esdeveniment sigui una oportunitat perquè els joves es reuneixin i que els seus pensaments traspassin les fronteres», va dir un dels organitzadors.

El seminari es va obrir el divendres amb una recepció al Parlament Europeu. Va tenir lloc en presència de l’eurodiputat Christophe Grudler i del periodista Peter Jósika, autor del llibre Una Europa de les regions: el que pot fer Suïssa, Europa també pot publicat el 2016. La trobada va continuar l’endemà a la seu de l’Eurometropolis d’Estrasburg amb una sèrie de tallers participatius en tres idiomes: francès, alemany i anglès.

Moltes personalitats del món de la recerca universitària i del sector polític-associatiu també van fer el viatge per intentar respondre a aquestes preguntes. Així, les diverses aportacions es van enriquir amb les obres del president de la Societat per a la Promoció de la Cooperació Transfronterera (GFGZ) Florian Schmid, i Andrew Scott, professor de la Universitat d’Edimburg especialitzat en polítiques energètiques locals.

El punt culminant del cap de setmana es va assolir quan es va signar un acord de collaboració entre els Joves Europeus de Suïssa, Baden-Württemberg i Estrasburg amb l’objectiu de donar lloc a la creació d’una nova secció trinacional anomenada JEF-Oberrhein. «Per a nosaltres és evident, organitzar aquesta conferència a Estrasburg», va dir un directiu. «Ens trobem al cor d’una zona transfronterera on la qüestió regional té un color particular, illustrada per la creació de la Comunitat Europea d’Alsàcia (CEA) i tota la cooperació internacional que anima el nostre territori», afegeix.

Les regions: una porta d’entrada a l’Europa federal

En realitat molts oradors van recordar la importància que tenen les regions a Europa. «La identitat regional és un recurs real que es pot mobilitzar, no només per al màrqueting, sinó també per crear vincles i identificació social des del moment que roman oberta», explica la doctora Sabine Menu, professora-investigadora al EM Estrasburg. «Els Estats membres de la UE han tornat a posar en marxa la idea d’una Europa transfronterera i s’han delegat moltes competències als nivells territorials. En dos anys, els projectes franco-alemanys han florit a cada costat del Rin. Per exemple, nosaltres hem renovat el Tractat de L’Elisi i recentment hem creat una assemblea parlamentària formada per cent representants electes dels dos països», diu satisfet el diputat Sylvain Waserman (Renew Europe).

Per descomptat es va abordar la qüestió lingüística. Segons Janosch Nieden, director del Campus Europeu, «aquesta Europa de les regions haurà de tenir en compte les llengües que la travessen perquè aquest tema guanyarà importància per la seva propia naturalesa». Per a la presidenta dels Joves Europeus de França, la regió sembla ser un aspecte fonamental pels federalistes. «Estem convençuts que l’Estat regional és la forma intermèdia davant l’Europa federal: més propera als habitants, més democràtica i més ecològica», declara Marie Caillaud durant una taula rodona.

La conferència va finalitzar diumenge a la tarda al cor de l’hemicicle de l’Eurometropolis. Un discurs d’agraïment va tancar l’acte, recolzat per la Universitat d’Estrasburg, el Campus Europeu (Eucor), la Regió Grand-Est, el Parlament Europeu i l’Oficina franco-alemanya de la joventut.

I quan els participants es van separar, alguns van recordar les paraules del poeta francès Victor Hugo: «Arribarà un dia en què, tots vosaltres, vinguts de totes les nacions del continent, sense perdre les vostres distintes qualitats ni les vostres glorioses individualitats, us fondreu junts en l’unitat europea i constituireu la fraternitat continental».

Els teus comentaris
moderació a priori

Atenció, el teu missatge no apareixerà fins que no hagi estat rellegit i aprovat.

Qui ets?

Pour afficher votre trombine avec votre message, enregistrez-la d’abord sur gravatar.com (gratuit et indolore) et n’oubliez pas d’indiquer votre adresse e-mail ici.

Afegeix el comentari aquí

Aquest formulari accepta les dreceres SPIP [->url] {{italique}} {italique} <quote> <code> i el codi HTML <q> <del> <ins>. Per crear paràgrafs, deixeu simplement línies buides.

Suivre les commentaires : RSS 2.0 | Atom